I Reis glorios, verai lums e clar tatz, Deus poderos, Senher, si a vos platz, Al meu companh si atz fizels ajuda; Qu'eu no lo vi, pos la nochs fo venguda, Et adés sera l'alba! II "Bel companho, si dormetz o veillatz? Non dormatz plus, suau vos ressidatz, Qu'en orien vei l'estela creguda Qu'amena·l jorn, qu'eu l'ai ben coneguda; Et adés sera l'alba!"  III "Bel companho, en chantan vos apel: Non dormatz plus, qu'eu aug chantar l'auzel, Que vai queren la jorn per lo boscatge; Et ai paor que·l gilos vos assatge; Et adés sera l'alba!" IV "Bel companho, issetz al fenestzel Et regardatz las ensenhas del cel; Conoisseretz si·us soi fizels messatge. Si non o faitz, vostres n'er lo dampnatge; Et adés sera l'alba!" V "Bel companho, pos me parti de vos, Eu no·m dormi ni·m moc de genolhos, Anz preguei Dieu, lo filh Santa Maria, Que·us mi rendes per leial companhia; Et adés sera l'alba!" VI "Bel companho, la foras als peiros Mi preiavatz qu'eu no fos dormilhos, Enans veilles tota noit tro als dia; Ara no·us platz mos chans ni ma paria; Et adés sera l'alba!" VII "Bel dos companh, tan soi en ric sojorn Qu'eu no volgra mais fos alba ni jorn, Car la gensor que anc nasques de maire, Tenc e abras, per qu'eu non prezi gaire Lo fol gelos ni l'alba